Les
dos següents classes de planificació van relacionades, així doncs
les explicaré a la mateixa entrada.
Vam
fer 3 grups i cadascún havia de realitzar un role-playing.
Al
primer role-playing es donava la següent situació: a una classe,
mentre el professor dona la teoria uns companys comencen a molestar
als altres, el professor perd el control de la situació i decideix
expulsar a un d'ells quan únicament no havia estat ell.
Això
em va fer pensar, realment crec que pensem en general que és fàcil
actuar en un cas així, en les classes posteriors segons els
comentaris dels meus companys així ho vaig entendre, però per mi és
una situació que em preocupa. Crec que fa falta experiència per
poder solucionar casos així , i el mestre ha de saber fer veure als
alumnes que té un control en tot moment. Al role-playing, el mestre
enviava a l'alumne al despatx del director, però fins quan aquesta
acció tindrà validesa?. Arribarà un moment que a l'alumne ja no li
molestarà marxar de classe i mirant la postura del mestre és com
treure's un pes d'asobre i prou. Crec que caldria que existís un
diàleg entre mestre i alumnes, els quals creesin unes normes
conjuntes i el no cumpliment d'aquestes tindria una conseqüencia.
A continuació deixo l'enllaç d'un web en el qual parlen de les 14 estratègies per resoldre conflictes, espero que us ajudi:
Un altre rol playing que es va fer, va ser posant-nos en situació d'un examen. Dos professores per vigilar, una d'elles nomès repartia els exàmens i tota l'estona de després se la passava llegint o mirant el mòvil, l'altra sí que vigilava però mostrava favoritisme amb una de les seves alumnes. Després de visualitzar aquest rol-playing hem fet una reflexió, on hem arribat a pensar si són necessaris o no els exàmens. Jo penso que ha d'haver-hi una forma d'avaluació, però no crec que siguin els exàmens tal i com els coneixem la millor forma per fer-ho. Crec que tal i com ens passa a nosaltres, per un examen els infants estudien, es memoritzen el temari, arriba el dia escriuen tot el que han memoritzat i aproven, però realment passat un temps no queda res d'aquest aprenentatge. Per tant, crec que hauríem de pensar en una altra forma d'avaluació. A més a més, hauria de ser una avaluació personal, ja que cada alumne és diferent i no podem avaluar a tots de la mateixa manera.
Per últim, abans d'acabar la classe cadascú va dibuixar la seva aula ideal. La meva seria una classe on tots els alumnes estiguessin asseguts en mig cercle, mirant la pissarra digital. Cada alumne tindria una tablet que es conectaria amb la pissarra i des de la seva cadira podrien interactuar. La classe estaria dividida en racons, el racó de la lectura, amb coixins a terra per fer un ambient més còmode, el racó de la natura, amb la mascota de la classe i moltes plantes, una de les parets s'utilitzaria únicament per a que cada infant penjés els seus treballs o aquelles coses que li semblés interessant compartir amb els companys i el mestre. Per últim la classe tindria una gran finestra que ocuparia tota la paret i donaria al pati directament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada