En aquesta sessió vam haver-nos de posar en grups i comparar la visió que donava el currículum i la visió que donava el text de M.C.Davini. Exactament el que havíem de comparar era si els objectius es feien a partir dels continguts o els continguts a partir dels objectius.
Després de posar en comú dins del grup la reflexió individual que fèiem vam arribar a la conclusió que el currículum explica que a partir dels objectius es fan els continguts, mentre que al text que vam llegir, a partir dels continguts es feien els objectius. També es parlava sobre la seqüenciació dels continguts, la temporització i altres factors que determinen un bon procés d'ensenyament-aprenentatge.
Una altra de les coses que em van fer pensar en aquesta sessió va ser que quan diem el nom d'alguna persona important sempre pensem en un home i realment és veritat i crec que hauríem de lluitar per canviar aquesta visió. És el cas de l'autora d'aquest text, M.C. Davini, al llegir aquest nom et ve al cap un home però realment és una dona que es diu Maria Cristina Davini.
A la següent sessió vam parlar sobre l'avaluació i vam conèixer que segons el moment, l'abast, la finalitat, els agents i els referents podem trobar diferents tipus d'avaluació. A classe es va crear un debat sobre si creiem que l'avaluació és necessària o no. Personalment, crec que sí que ho és, perquè a partir de l'avaluació el smestre ha de ser capaç d'observar si les propostes pedagògiques, la metodologia, les activitats que realitza amb els seus infants són adequades i estan sent beneficioses per als seus alumnes. També podrà observar si l'alumne està evolucionant en el seu aprenentatge o no i si està assolint els coneixements que s'havia proposat o no. El problema és que durant tota la nostra vida acadèmica l'experiència que tenim amb l'avaluació no és molt positiva, ens han avaluat a tots de la mateixa forma i potser és l'adequada per a uns i per altres no. L'avaluació és un recurs molt beneficiós per al mestre però hem de trobar el punt de fer que també sigui beneficiós i positiu per als nostres alumnes.
Per últim, vam parlar sobre de quina forma podem aprendre més. Personalment pensava que mirant era com més apreníem, ja que de petits ho aprenem gairebé tots per imitació, la següent forma creia que era dient i fent, ja que si tu ets capaç d'explicar un concepte, és perquè aquest concepte o tens molt interioritzat. Segons Edgar Dale, la forma més eficaç i més productiva d'aprendre és dient i fent. Aquest autor va fer una llista amb les millors formes d'aprenentatge i és el que podem veure a la piràmide de la fotografia.
En conclusió, si sabem que la forma més eficaç d'aprendre és dient i fent, cal que canviem la metodologia de fer les classes i posem en pràctica aquestes formes de fer, ja que així l'aprenentatge dels nostres alumnes serà molt més significatiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada