En el meu cas, el primer dia de classe de Planificació entrava amb ganes de descobrir com serien les classes, com seria el professor i com seria la seva metodologia de treball.
He de dir, que el nom de l'assignatura no em cridava molt l'atenció i m'imaginava una classe poc dinàmica, avorrida, però en entrar a classe i veure les cadires col·locades en cercle vaig pensar que seria una classe diferent de les que estem acostumats.
Em va agradar, perquè vaig pensar que realment havia arribat un professor que ens ensenyaria com canviar la forma de fer les classes. Està clar que hem de fer un canvi radical en educació, però des que vam començar, només ens han dit teoria i ho maco que seria poder fer-ho, però no ho posen en pràctica, i llavors com tenim una mínima idea de per on començar?
Crec que en aquest semestre aprendrem molt i a més a més de la forma adequada, demostrant que amb una metodologia diferent seguim aprenent.
Van sorgir debats i entre tots donàvem les nostres opinions i entre uns i altres, estan més d'acord o menys, anàvem fent-nos idea del que tractaria aquesta assignatura.
Per finalitzar, el mestre ens va explicar un conte, que realment em va fer pensar. Estic acostumada a l'esplai on estic com a monitora a fer reflexions amb els infants d'aquest tipus, per ensenyar diferents valors, però aquesta lectura no l'havia escoltat mai, i crec que és molt convenient i fàcil d'entendre per als petits.
Aquí us deixo un link per poder llegir la lectura si us ve de gust. S'anomena l'aranya Yuví.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada