Són necessàries les aules d'acollida?

                                                      

Aquesta sessió m'ha agradat bastant, perquè posem en dubte metodologies i estratègies que  es porten a terme a les escoles però que potser no són del tot adequades.

Què són les aules d'acollida? Són aules on els alumnes nouvinguts que no coneixen l'idioma, van unes hores a la setmana per poder aprendre la nova llengua.

Tots els centres tenen aula d'acollida? Trobem que no tots els centres educatius tenen aula d'acollida, fet que no m'agrada gens, perquè crec que crea moltes diferències i a més a més, considero que és molt més difícil tractar aquest aspecte dins l'aula únicament. Pocs mestres coneixen la llengua dels alumnes nouvinguts per tant és difícil poder establir relacions con ell, almenys al principi i el nombre d'alumnes que actualment tenim al les aules és un fet que dificulta molt poder tractar de forma individualitzada a aquest nou alumne per poder ajudar-lo de la millor manera possible.

La millor opció crec que seria que l'alumne pogués quedar-se a la classe, així no hi hauria distincions entre els alumnes de l'aula d'acollida i els del grup classe. Però per això hem de tenir els recursos necessaris dintre de l'aula, així com una persona de suport que pugui ajudar a l'alumne en tot el que necessiti fins que la seva comprensió de l'idioma sigui l'adequada per poder continuar les classes. 

Com es fa un horari?

En aquesta sessió hem continuat parlant sobre el currículum, hem arribat a la part de les hores que cal fer de cada assignatura, i com es fa per calcular-les. El primer que m'ha sobtat és que a les escoles públiques a la setmana es fan 25 hores i a les concertades i privades es fan 30, és a dir, a les públiques al dia es fan 5 hores i a les concertades i privades 6. Està clar que aquestes hores de més les pagues. Però a partir de la resposta d'en Martí, m'ha sorgit una altra pregunta, les hores de classe al dia entre la pública i la privada o concertada no haurien de ser les mateixes? Pot crear això desavantatges entre uns infants i altres? Per resoldre aquestes preguntes he buscat un article que parla sobre això i he parlat amb una amiga meva que es mestra per saber el que ella opinava.

Parlant amb ella, em comentava que no creu que hi hagi un desventatge, no són hores lectives, sinò hores complementàries el que fan de més els alumnes que van a centres concertats o privats. El que si que creu i en això estic d'acord és que si hem de fer un educació igualitaria en aquest àmbit també hauria de ser igual.

Per finalitzar la classe per grups hem fet un horari, realment pensava que seria més fàcil, però ens ha costat fer la repartició de les assignatures per fer a la setmana totes les hores necessaries i a més a més, pensar per fer que un dia no fos molt suau i un altre molt avorrit per als infants. En el nostre horari en una de les hores que podiem escollir l'assignatura que volguéssim hem afegit l'hort. Doncs, pensem que a infants, els quals la majoria viuen a la ciutat, els aniria molt bé gaudir d'aquest espai on poden veure d'on surten les verdures que ells menjen i com ells mateixos les poden cuidar per treure'n profit.

Què és el currículum?

Per aquesta sessió cadascú de nosaltres va portar el currículum, ja fos en paper o en format digital. Però abans de començar m'agradaria explicar què és el currículum.  Podríem dir que és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada matèria que s'ensenyen en un programa educatiu. És una eina molt important per al mestre per poder portar a terme la seva tasca educativa.

 En aquest document podem trobar les vuit competències, les àrees que treballen els infants, els objectius que hem de fer que aconsegueixin els infants, tots els continguts que hem d'ensenyar als nostres alumnes, i com ha de ser l'avaluació. És ha dir el currículum ens explicar què, com i quan ensenyar i avaluar.

Però és un document que el mestre ha de seguir al cent per cent? Podríem dir que no, és una eina que té el mestre de suport, la qual ha de tenir en compte per treballar tots els objectius i continguts necessaris però té total llibertat a l'hora de fer les classe com ell vulgui, sempre i quan penso jo que la persona que tingui per sobre, el deixi.

Quines són les competències bàsiques? Trobem 8 competències bàsiques que són la comunicativa lingüística i audiovisual, l'artística i cultural, el tractament de la informació i competència digital, matemàtica, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i interacció amb el món físic, i per últim, social i ciutadana.

Per finalitzar m'agradaria parlar sobre els nivells de concreció ,  ens referim a la programació, els nivells  són els següents:

- Primer nivell de concreció: Estatal, l'administració educativa decideix què s'ha d'ensenyar a cada etapa.

- Segon nivell de concreció: Els centres, realitzaran el projecte educatiu de centre.

- Tercer nivell de concreció: El professorat, programació de cicle i unitats de programació.

Si ens fixem en els nivells de concreció, podem veure que el mestre té certa llibertat a l'hora de decidir com ensenya als seus alumnes, ja que l'últim nivell de concreció és on el mestre realitza la seva pròpia programació dins de l'aula.

Article de Lawrence Stenhouse

Després de llegir la lectura "La investigación del currículum y el arte del professor" a tota la classe ens han sorgit diferents preguntes. Personalment el concepte que tenia sobre currículum no és el que creia que m'estava donant aquella lectura. Explica com si el currículum fos una eina que ajuda al professor i que dona tècniques i estratègies per poder desenvolupar millor la seva tasca educativa, però, jo de sempre havia pensat que el curriculum et donava els objectius que vols aconseguir amb els teus alumnes i les competències i habilitats que han d'aconseguir a cada cicle o curs.

 En aquest article Lawrence Stenhouse parla sobre el currículum i els mestres. Una de les idees que considero important d'aquest article és la comparació que fa entre els artistes i els mestres. El que ell intenta explicar és que el mestre és un artista, el qual ha de saber com utilitzar aquest art per ensenyar als seus alumnes. Considera que un mestre sense formació és impossible que aconsegueix realitzar un bon ensenyament als seus alumnes. Per tant, per a Lawrence el currículum és l'eina que segueix el docent per portar a terme la seva pràctica educativa i poder innovar i crear igual que fa un bon artista.

 Per finalitzar, m'agradaria explicar la frase amb la qual el nostre grup vam resumir i definir les paraules que expressa Lawrence Stenhouse en aquest article.

La frase és la següent: Si comparem al mestre amb un artista considerem que aquest ha de saber utilitzar els seus pinzells per crear art a cadascuna de les seves classes. L'explicació és que el mestre ha de conèixer quines són totes les eines que té per poder fer la seva feina de la forma millor possible i així crear una millor educació.

Com actuaries si.....

Les dos següents classes de planificació van relacionades, així doncs les explicaré a la mateixa entrada.

Vam fer 3 grups i cadascún havia de realitzar un role-playing.

Al primer role-playing es donava la següent situació: a una classe, mentre el professor dona la teoria uns companys comencen a molestar als altres, el professor perd el control de la situació i decideix expulsar a un d'ells quan únicament no havia estat ell.

Això em va fer pensar, realment crec que pensem en general que és fàcil actuar en un cas així, en les classes posteriors segons els comentaris dels meus companys així ho vaig entendre, però per mi és una situació que em preocupa. Crec que fa falta experiència per poder solucionar casos així , i el mestre ha de saber fer veure als alumnes que té un control en tot moment. Al role-playing, el mestre enviava a l'alumne al despatx del director, però fins quan aquesta acció tindrà validesa?. Arribarà un moment que a l'alumne ja no li molestarà marxar de classe i mirant la postura del mestre és com treure's un pes d'asobre i prou. Crec que caldria que existís un diàleg entre mestre i alumnes, els quals creesin unes normes conjuntes i el no cumpliment d'aquestes tindria una conseqüencia. 

A continuació deixo l'enllaç d'un web en el qual parlen de les 14 estratègies per resoldre conflictes, espero que us ajudi:

http://www.escuela20.com/resolucion-conflictos-disputas/articulos-y-actualidad/14-trucos-para-resolver-conflictos_3131_42_4635_0_1_in.html

Un altre rol playing que es va fer, va ser posant-nos en situació d'un examen. Dos professores per vigilar, una d'elles nomès repartia els exàmens i tota l'estona de després se la passava llegint o mirant el mòvil, l'altra sí que vigilava però mostrava favoritisme amb una de les seves alumnes. Després de visualitzar aquest rol-playing hem fet una reflexió, on hem arribat a pensar si són necessaris o no els exàmens. Jo penso que ha d'haver-hi una forma d'avaluació, però no crec que siguin els exàmens tal i com els coneixem la millor forma per fer-ho. Crec que tal i com ens passa a nosaltres, per un examen els infants estudien, es memoritzen el temari, arriba el dia escriuen tot el que han memoritzat i aproven, però realment passat un temps no queda res d'aquest aprenentatge. Per tant, crec que hauríem de pensar en una altra forma d'avaluació. A més a més, hauria de ser una avaluació personal, ja que cada alumne és diferent i no podem avaluar a tots de la mateixa manera.  

Per últim, abans d'acabar la classe cadascú va dibuixar la seva aula ideal. La meva seria una classe on tots els alumnes estiguessin asseguts en mig cercle, mirant la pissarra digital. Cada alumne tindria una tablet que es conectaria amb la pissarra i des de la seva cadira podrien interactuar. La classe estaria dividida en racons, el racó de la lectura, amb coixins a terra per fer un ambient més còmode, el racó de la natura, amb la mascota de la classe i moltes plantes, una de les parets s'utilitzaria únicament per a que cada infant penjés els seus treballs o aquelles coses que li semblés interessant compartir amb els companys i el mestre. Per últim la classe tindria una gran finestra que ocuparia tota la paret i donaria al pati directament.