Lluitem per tenir uns infants que somriguin!!!

Lluitem per tenir uns infants que somriguin!!!

dilluns, 16 de juny del 2014

Les sensacions de les classes de planificació s'acaben amb l'atenció a la diversitat!

Les dues últimes classes després de realitzar les exposicions les vam dedicar a l'atenció a la diversitat.

En Martí va arribar i ens va col·locar per grups, després ens va dir, penseu i escriviu una situació educativa que sigui molt concreta, era important saber l'edat, el tipus d'escola i la situació on es trobava l'escola.  Després va intercanviar els papers entre els diferents grups de la classe i ens va donar a cada grup un tipus de dèficit. Al nostre grup li va tocar un infant amb ceguera que havia de realitzar una dissecció. Quan vam veure això realment vam pensar que era una situació molt difícil i vam trigar a posar-nos d'acord sobre què és el que podríem fer perquè aquest infant realitzés l'activitat igual que els seus companys, que és l'únic que teníem clar. Després de molt pensar vam decidir que amb l'ajuda dels companys l'alumne cec seria capaç també de poder tallar amb el bisturí i faríem que el material tingués diferents textures perquè l'alumne pogués a partir del tacte saber de quina part es tracta. Quan vam explicar al Martí el que faríem ens va explicar que a l'ONCE tenen recursos per aquests infants, per tal que puguin realitzar les activitats igual que fan els seus companys i així no entorpir el seu aprenentatge.

Les dos sessions d'atenció a la diversitat m'han fet pensar sobre la importància que té treballar per poder ajudar a aquests infants i crear una inclusió total a les escoles on tots junts puguem aprendre.

                             

Exposem què hem vist a les visites a les escoles!

                               

En aquestes sessions cada grup ha fet una exposició sobre el que ha vist a les escoles que ha visitat. És un dels treballs de tot el semestre que més m'ha agradat, ja que  anar a una escola, visitar els seus espais, poder parlar amb els mestres, fer les preguntes que et semblen interessants per treure't aquesta curiositat i sentir-te una miqueta més mestra et motiva a seguir estudiant per al que vols que sigui el teu futur.

Cadascuna de les exposicions dels meus companys tenia una part interessant, he pogut conèixer escoles que no sabia que existien, i veure a travès dels companys com treballen en cadascuna d'elles.

Únicament coneixia com es treballava a l'escola dels Salesians, que és la que el meu grup ha visitat i on treballo, i poder escoltar les exposicions dels meus companys m'ha fet obrir els ulls i veure coses que no m'agraden gens de la metodologia d'aquest centre.

Arribo a una conclusió després de les sessions d'exposicions i és que m'encantaria treballar a una escola pública, on realment no es disposa de tots els recursos que pot haver en una escola privada o concertada. Va haver-hi una de les escoles que no recordo quin era el seu nom que reflectia molt bé l'idea que he donat anteriorment, amb materials que tenien a l'escola van crear una pissarra de retoladors on els infants podien escriure i esborrar, sense la necessitat de comprar una pissarra de veritat que hagués suposat una pèrdua de recursos econòmics important, i aquesta escola pública no els tenia.
A més a més, la metodologia de les escoles públiques m'agrada molt més que les concertades, però malauradament crec que tenim més possibilitats, tal  com estan les coses actualment, de treballar en una escola privada o concertada que a una escola pública.

                                                               

Finalment, m'agradaria explicar com va ser l'exposició del nostre grup. Com ja he dit anteriorment vam visitar l'escola dels Salesians de Badalona i per realitzar l'exposició davant dels nostres companys vam decidir fer petites gravacions a cadascuna de les classes que vam visitar per poder veure de forma més clara les diferències entre unes i altres. També vam decidir fer una mica més divertida la part de visitar cadascun dels espais compartits. Espero, realment que aquesta forma de fer l'exposició hagi agradat al mestre i no cregui que era simplement per parlar menys a l'exposició, perquè aquesta no era la nostra idea.

Com es creen les unitats didàctiques?

                                         

Per poder entendre com es fa una activitat didàctica i realitzar l'activitat que ens va proposar en Martí vam fer servir dues sessions.

Tant a la primera com a la segona sessió vaig haver de marxar abans, però els companys de grup em van posar al dia de què havíem de fer. El fet d'haver fet el cicle d'Educació Infantil em va ajudar una mica per poder fer la unitat didàctica el primer dia, perquè ja sabia més o menys per sobre de què anava, però igualment va ser una tasca difícil de realitzar perquè no recordava tots els punts que calien. A la següent sessió en Martí va repartir a cada grup una de les fitxes que vam omplir amb les unitats didàctiques de cada grup i vam haver de corregir els errors que creiem que havia comès l'altre grup. Va ser una tasca difícil i a la vegada em va agradar perquè ens va posar a la pell del mestre quan ha de corregir, encara que nosaltres encara no sabíem del tot com es feia una unitat didàctica de qualitat.

En el vídeo podem veure una unitat didàctica sobre el colpbol.


Una nova forma d'avaluar, la rúbrica!

                                         

Les rúbriques són una nova forma d'avaluació a la qual l'alumne és partícip del seu procès evaluatiu. Com podem veure a la imatge anterior, la rúbrica està composta per una sèrie de criteris evaluatius i per una puntuació que va des del fluix fins a l'excel·lent. Cal dir que hi ha diferents tipus de rúbriques i jo explicaré la que trobem a la fotografia. A cada puntuació s'explica quins són els criteris que s'han d'aconseguir per tenir aquesta puntuació.

Com es pot construir una rúbrica? A part de semblar-me important perquè els alumnes poden forma part de la seva avaluació, em sembla molt adequada perquè es pot fer per grups, els alumnes creen la seva pròpia rúbrica i després la posen en comú, decidint entre tota la classe amb quin tipus de rúbrica es queden.

Alguns dels factors que em semblen importants per avaluar mitjançant la rúbrica és que l'infant sempre que estigui fent qualsevol treball sap el que ha de fer per tenir la puntuació que desitja, sap què és el que està aprenent, el que està treballant i pot regular individualment el seu treball.

Però si es fa a la classe amb els alumnes, cal tenir clar que no és un procès fàcil de fer. Quan en Martí ens va dir que havíem de crear una entre tots per avaluar les nostres exposicions vam pensar que seria fàcil, però al començar no sabíem per on agafar-ho. A poc a poc entre el grup vam poder definir quins eren els nostres criteris i entre tots vam poder crear la rúbrica. Finalment, a partir de les rúbriques de cada grup vam poder fer una rúbrica conjunta.  Per tant, penso que si per nosaltres va ser difícil, quan el mestre ho expliqui als seus alumnes ha de ser pacient i explicar el procés de forma molt clara per aconseguir que es pugui crear una rúbrica que sigui adequada.

Al vídeo podem veure un programa d'internet amb el qual podem crear la nostra pròpia rúbrica.

Les competències bàsiques.

                                             
A la imatge anterior podem veure competències que han de tenir assolides els alumnes quan acaben la Primària. Com podem veure són saber, saber fer, saber ser i saber conviure. He escollit aquesta imatge perquè em sembla molt representativa, com un puzle no poden anar una sense l'altra perquè sinó no podríem dir que l'infant sigui realment competent.

 En el transcurs d'aquesta sessió, els alumnes de sisè de Primària van realitzar les proves de competències bàsiques. Va ser tot un impacte quan vam arribar a classe i ens diu en Martí us heu de posar en situació d'examen i ens reparteix a cadascú de nosaltres uns fulls. Crec que tots vam pensar suspenem, no ens hem preparat res, però al girar el paper vam veure que consistia en una part de la prova de competències bàsiques de castellà i en una de matemàtiques.

Però per què serveix fer la prova de competències bàsiques?  Aquestes, serveixen per saber quin és el nivell dels estudiants de primària abans d'entrar a l'educació secundària , encara que també per saber el nivell que hi ha a cada escola tal  com s'explica al reportatge anterior. M'ha semblat interessant poder  veure què és el que pensen alguns alumnes d'aquestes proves.

En una altra sessió vam analitzar alguns materials didàctics. El meu llibre era de fa uns 5 anys i realment quan l'he comparat amb el d'una companya que era de quan nosaltres anàvem a l'escola no hi havia per on agafar-ho. Les imatges d'aquest últim, les explicacions dels conceptes, les activitats, la distribució entre imatges, activitats i continguts no m'han semblat gens adequades. Crec que realment s'ha evolucionat i ells llibres són molt més adequats actualment, però crec que s'ha de continuar investigant i modificant perquè tot el material didàctic que s'utilitzi sigui el més beneficiós.

Comparació entre el currículum i el text de M.C.Davini



En aquesta sessió vam haver-nos de posar en grups i comparar la visió que donava el currículum i la visió que donava el text de M.C.Davini. Exactament el que havíem de comparar era si els objectius es feien a partir dels continguts o els continguts a partir dels objectius.

Després de posar en comú dins del grup la reflexió individual que fèiem vam arribar a la conclusió que el currículum explica que a partir dels objectius es fan els continguts, mentre que al text que vam llegir, a partir dels continguts es feien els objectius. També es parlava sobre la seqüenciació dels continguts, la temporització i altres factors que determinen un bon procés d'ensenyament-aprenentatge.

Una altra de les coses que em van fer pensar en aquesta sessió va ser que quan diem el nom d'alguna persona important sempre pensem en un home i realment és veritat i crec que hauríem de lluitar per canviar aquesta visió. És el cas de l'autora d'aquest text, M.C. Davini, al llegir aquest nom et ve al cap un home però realment és una dona que es diu Maria Cristina Davini.

A la següent sessió vam parlar sobre l'avaluació i vam conèixer que segons el moment, l'abast, la finalitat, els agents i els referents podem trobar diferents tipus d'avaluació.  A classe es va crear un debat sobre si creiem que l'avaluació és necessària o no. Personalment, crec que sí que ho és, perquè a partir de l'avaluació el smestre ha de ser capaç d'observar si les propostes pedagògiques, la metodologia, les activitats que realitza amb els seus infants són adequades i estan sent beneficioses per als seus alumnes. També podrà observar si l'alumne està evolucionant en el seu aprenentatge o no i si està assolint els coneixements que s'havia proposat o no. El problema és que durant tota la nostra vida acadèmica l'experiència que tenim amb l'avaluació no és molt positiva, ens han avaluat a tots de la mateixa forma i potser és l'adequada per a uns i per altres no. L'avaluació és un recurs molt beneficiós per al mestre però hem de trobar el punt de fer que també sigui beneficiós i positiu per als nostres alumnes.

Per últim, vam parlar sobre de quina forma podem aprendre més. Personalment pensava que mirant era com més apreníem, ja que de petits ho aprenem gairebé tots per imitació, la següent forma creia que era dient i fent, ja que si tu ets capaç d'explicar un concepte, és perquè aquest concepte o tens molt interioritzat. Segons Edgar Dale, la forma més eficaç i més productiva d'aprendre és dient i fent. Aquest autor va fer una llista amb les millors formes d'aprenentatge i és el que podem veure a la piràmide de la fotografia.
En conclusió, si sabem que la forma més eficaç d'aprendre és dient i fent, cal que canviem la metodologia de fer les classes i posem en pràctica aquestes formes de fer, ja que així l'aprenentatge dels nostres alumnes serà molt més significatiu.

diumenge, 15 de juny del 2014

Com es pot avaluar?


                                             



Hem estat parlant sobre el currículum, sobre els objectius, les competències, les àrees curriculars, els nivells de concreció. És a dir sobre el què, el quan i el com ensenyar.  Ara toca saber com i quan avaluar.

Com sabem els mestres què hem d'avaluar? Els mestres hem de tenir uns criteris a l'hora d'avaluar per saber si els nostres alumnes han assolit els objectius i els continguts que ens havíem proposat al començar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

L'avaluació que es duu a terme actualment a la majoria de centres és la més adequada? Jo considero que no ho és. Hem d'afavorir que els nostres alumnes facin uns aprenentatges significatius, ens hem d'oblidar de l'ensenyament tradicional on el tipus d'avaluació que es fa  fomenta la memorització de continguts, on arribes a l'examen i expliques tot el que has memoritzat però realment no has fet un aprenentatge funcional.

Per això, crec que hauríem d'intentar buscar nous mètodes d'avaluació, ja sigui fent treballs en grup o individuals, realitzant exposicions, fent projectes, és a dir realitzant exercicis que motivin als alumnes i ens ajudin als mestres a poder avaluar els seus coneixements.

Un últim aspecte que m'agradaria explicar de l'avaluació és que el mestre hauria de tenir en compte com està emocionalment l'alumne en el moment que l'està avaluant, ha de respectar els sentiments que té l'alumne respecte a l'aprenentatge i fer que aquests siguin els més positius possibles. Espero que com a futurs mestres no oblidem les nostres paraules quan hi ha algun mestre que no ens ajuda o no respecta els nostres sentiments i ajudem sempre que puguem als nostres alumnes.

Ens endinsem a les TIC's, com fer una wikispaces?

         
En aquesta sessió, en Martí ens va explicar on hauríem de fer el nostre treball grupal. L'espai on fer-ho és el wikispace, i jo no tinc moltes idees de com funcionen aquestes pàgines. Ens va presentar el treball i no l'hem vist gaire difícil, a més a més hem d'anar a una escola per preguntar i això ens ha fet agafar el treball amb més ganes ja que aquest fet motiva. Anirem als Salesians de Badalona, l'escola on treballo i on crec que no tindrem cap problema perquè ens atenguin i ens resolguin les questions.

He buscat a internet algunes utilitats que faran que el nostre wikispace sigui molt més funcional i dinàmic. 

¿Quieres seguir cualquier contenido de un wiki? Haz primero una búsqueda utilizando la herramienta habitual en wikispaces. 
  1. Etiqueta páginas que sirven para notificar contenidos; cada etiqueta es una URL a través de la cual puedes notificar a cualquier persona las páginas del wiki que hablan en torno al tema que hayas etiquetado. 
  2. Realiza backups, 
  3. Genera plantillas para que la creación de páginas sea más simple y siga un patrón común. 
  4. Incorpora el “badget” de wikispaces en tu blog, 
  5. Si quieres seguir las discusiones en torno a páginas concretas habilita las notificaciones vía e-mail desde la pestaña “notify me”.
  6. Dale un aire más visual a tu wiki con imágenes en el menú de navegación de la barra lateral, 
  7. Integra tu blog en un wiki a través de RSS. 
  8. Muestra tu nube de etiquetas de del.icio.us en el wiki 
  9. Identifica tus contribuciones a un wiki de wikispaces desde la propia página 

  1. http://blog.consultorartesano.com/2007/11/diez-utilidades-con-valor-anadido-en-wikispaces.html 

dilluns, 24 de març del 2014

Són necessàries les aules d'acollida?


                                                      

Aquesta sessió m'ha agradat bastant, perquè posem en dubte metodologies i estratègies que  es porten a terme a les escoles però que potser no són del tot adequades.

Què són les aules d'acollida? Són aules on els alumnes nouvinguts que no coneixen l'idioma, van unes hores a la setmana per poder aprendre la nova llengua.

Tots els centres tenen aula d'acollida? Trobem que no tots els centres educatius tenen aula d'acollida, fet que no m'agrada gens, perquè crec que crea moltes diferències i a més a més, considero que és molt més difícil tractar aquest aspecte dins l'aula únicament. Pocs mestres coneixen la llengua dels alumnes nouvinguts per tant és difícil poder establir relacions con ell, almenys al principi i el nombre d'alumnes que actualment tenim al les aules és un fet que dificulta molt poder tractar de forma individualitzada a aquest nou alumne per poder ajudar-lo de la millor manera possible.

La millor opció crec que seria que l'alumne pogués quedar-se a la classe, així no hi hauria distincions entre els alumnes de l'aula d'acollida i els del grup classe. Però per això hem de tenir els recursos necessaris dintre de l'aula, així com una persona de suport que pugui ajudar a l'alumne en tot el que necessiti fins que la seva comprensió de l'idioma sigui l'adequada per poder continuar les classes. 

Com es fa un horari?



En aquesta sessió hem continuat parlant sobre el currículum, hem arribat a la part de les hores que cal fer de cada assignatura, i com es fa per calcular-les. El primer que m'ha sobtat és que a les escoles públiques a la setmana es fan 25 hores i a les concertades i privades es fan 30, és a dir, a les públiques al dia es fan 5 hores i a les concertades i privades 6. Està clar que aquestes hores de més les pagues. Però a partir de la resposta d'en Martí, m'ha sorgit una altra pregunta, les hores de classe al dia entre la pública i la privada o concertada no haurien de ser les mateixes? Pot crear això desavantatges entre uns infants i altres? Per resoldre aquestes preguntes he buscat un article que parla sobre això i he parlat amb una amiga meva que es mestra per saber el que ella opinava.

Parlant amb ella, em comentava que no creu que hi hagi un desventatge, no són hores lectives, sinò hores complementàries el que fan de més els alumnes que van a centres concertats o privats. El que si que creu i en això estic d'acord és que si hem de fer un educació igualitaria en aquest àmbit també hauria de ser igual.

Per finalitzar la classe per grups hem fet un horari, realment pensava que seria més fàcil, però ens ha costat fer la repartició de les assignatures per fer a la setmana totes les hores necessaries i a més a més, pensar per fer que un dia no fos molt suau i un altre molt avorrit per als infants. En el nostre horari en una de les hores que podiem escollir l'assignatura que volguéssim hem afegit l'hort. Doncs, pensem que a infants, els quals la majoria viuen a la ciutat, els aniria molt bé gaudir d'aquest espai on poden veure d'on surten les verdures que ells menjen i com ells mateixos les poden cuidar per treure'n profit.


Què és el currículum?


Per aquesta sessió cadascú de nosaltres va portar el currículum, ja fos en paper o en format digital. Però abans de començar m'agradaria explicar què és el currículum.  Podríem dir que és el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació de cada matèria que s'ensenyen en un programa educatiu. És una eina molt important per al mestre per poder portar a terme la seva tasca educativa.

 En aquest document podem trobar les vuit competències, les àrees que treballen els infants, els objectius que hem de fer que aconsegueixin els infants, tots els continguts que hem d'ensenyar als nostres alumnes, i com ha de ser l'avaluació. És ha dir el currículum ens explicar què, com i quan ensenyar i avaluar.

Però és un document que el mestre ha de seguir al cent per cent? Podríem dir que no, és una eina que té el mestre de suport, la qual ha de tenir en compte per treballar tots els objectius i continguts necessaris però té total llibertat a l'hora de fer les classe com ell vulgui, sempre i quan penso jo que la persona que tingui per sobre, el deixi.

Quines són les competències bàsiques? Trobem 8 competències bàsiques que són la comunicativa lingüística i audiovisual, l'artística i cultural, el tractament de la informació i competència digital, matemàtica, aprendre a aprendre, autonomia i iniciativa personal, coneixement i interacció amb el món físic, i per últim, social i ciutadana.

Per finalitzar m'agradaria parlar sobre els nivells de concreció ,  ens referim a la programació, els nivells  són els següents:
- Primer nivell de concreció: Estatal, l'administració educativa decideix què s'ha d'ensenyar a cada etapa.
- Segon nivell de concreció: Els centres, realitzaran el projecte educatiu de centre.
- Tercer nivell de concreció: El professorat, programació de cicle i unitats de programació.

Si ens fixem en els nivells de concreció, podem veure que el mestre té certa llibertat a l'hora de decidir com ensenya als seus alumnes, ja que l'últim nivell de concreció és on el mestre realitza la seva pròpia programació dins de l'aula.



Article de Lawrence Stenhouse

Després de llegir la lectura "La investigación del currículum y el arte del professor" a tota la classe ens han sorgit diferents preguntes. Personalment el concepte que tenia sobre currículum no és el que creia que m'estava donant aquella lectura. Explica com si el currículum fos una eina que ajuda al professor i que dona tècniques i estratègies per poder desenvolupar millor la seva tasca educativa, però, jo de sempre havia pensat que el curriculum et donava els objectius que vols aconseguir amb els teus alumnes i les competències i habilitats que han d'aconseguir a cada cicle o curs.

 En aquest article Lawrence Stenhouse parla sobre el currículum i els mestres. Una de les idees que considero important d'aquest article és la comparació que fa entre els artistes i els mestres. El que ell intenta explicar és que el mestre és un artista, el qual ha de saber com utilitzar aquest art per ensenyar als seus alumnes. Considera que un mestre sense formació és impossible que aconsegueix realitzar un bon ensenyament als seus alumnes. Per tant, per a Lawrence el currículum és l'eina que segueix el docent per portar a terme la seva pràctica educativa i poder innovar i crear igual que fa un bon artista.

 Per finalitzar, m'agradaria explicar la frase amb la qual el nostre grup vam resumir i definir les paraules que expressa Lawrence Stenhouse en aquest article.
La frase és la següent: Si comparem al mestre amb un artista considerem que aquest ha de saber utilitzar els seus pinzells per crear art a cadascuna de les seves classes. L'explicació és que el mestre ha de conèixer quines són totes les eines que té per poder fer la seva feina de la forma millor possible i així crear una millor educació.

Com actuaries si.....

Les dos següents classes de planificació van relacionades, així doncs les explicaré a la mateixa entrada.
Vam fer 3 grups i cadascún havia de realitzar un role-playing.
Al primer role-playing es donava la següent situació: a una classe, mentre el professor dona la teoria uns companys comencen a molestar als altres, el professor perd el control de la situació i decideix expulsar a un d'ells quan únicament no havia estat ell.
Això em va fer pensar, realment crec que pensem en general que és fàcil actuar en un cas així, en les classes posteriors segons els comentaris dels meus companys així ho vaig entendre, però per mi és una situació que em preocupa. Crec que fa falta experiència per poder solucionar casos així , i el mestre ha de saber fer veure als alumnes que té un control en tot moment. Al role-playing, el mestre enviava a l'alumne al despatx del director, però fins quan aquesta acció tindrà validesa?. Arribarà un moment que a l'alumne ja no li molestarà marxar de classe i mirant la postura del mestre és com treure's un pes d'asobre i prou. Crec que caldria que existís un diàleg entre mestre i alumnes, els quals creesin unes normes conjuntes i el no cumpliment d'aquestes tindria una conseqüencia. 

A continuació deixo l'enllaç d'un web en el qual parlen de les 14 estratègies per resoldre conflictes, espero que us ajudi:


Un altre rol playing que es va fer, va ser posant-nos en situació d'un examen. Dos professores per vigilar, una d'elles nomès repartia els exàmens i tota l'estona de després se la passava llegint o mirant el mòvil, l'altra sí que vigilava però mostrava favoritisme amb una de les seves alumnes. Després de visualitzar aquest rol-playing hem fet una reflexió, on hem arribat a pensar si són necessaris o no els exàmens. Jo penso que ha d'haver-hi una forma d'avaluació, però no crec que siguin els exàmens tal i com els coneixem la millor forma per fer-ho. Crec que tal i com ens passa a nosaltres, per un examen els infants estudien, es memoritzen el temari, arriba el dia escriuen tot el que han memoritzat i aproven, però realment passat un temps no queda res d'aquest aprenentatge. Per tant, crec que hauríem de pensar en una altra forma d'avaluació. A més a més, hauria de ser una avaluació personal, ja que cada alumne és diferent i no podem avaluar a tots de la mateixa manera.  


Per últim, abans d'acabar la classe cadascú va dibuixar la seva aula ideal. La meva seria una classe on tots els alumnes estiguessin asseguts en mig cercle, mirant la pissarra digital. Cada alumne tindria una tablet que es conectaria amb la pissarra i des de la seva cadira podrien interactuar. La classe estaria dividida en racons, el racó de la lectura, amb coixins a terra per fer un ambient més còmode, el racó de la natura, amb la mascota de la classe i moltes plantes, una de les parets s'utilitzaria únicament per a que cada infant penjés els seus treballs o aquelles coses que li semblés interessant compartir amb els companys i el mestre. Per últim la classe tindria una gran finestra que ocuparia tota la paret i donaria al pati directament. 

dimarts, 25 de febrer del 2014

Quina sensació tens quan comences quelcom nou?



En el meu cas, el primer dia de classe de Planificació entrava amb ganes de descobrir com serien les classes, com seria el professor i com seria la seva metodologia de treball.



He de dir, que el nom de l'assignatura no em cridava molt l'atenció i m'imaginava una classe poc dinàmica, avorrida, però en entrar a classe i veure les cadires col·locades en cercle vaig pensar que seria una classe diferent de les que estem acostumats.

Em va agradar, perquè vaig pensar que realment havia arribat un professor que ens ensenyaria com canviar la forma de fer les classes. Està clar que hem de fer un canvi radical en educació, però des que vam començar, només ens han dit teoria i ho maco que seria poder fer-ho, però no ho posen en pràctica, i llavors com tenim una mínima idea de per on començar?
Crec que en aquest semestre aprendrem molt i a més a més de la forma adequada, demostrant que amb una metodologia diferent seguim aprenent.

Van sorgir debats i entre tots donàvem les nostres opinions i entre uns i altres, estan més d'acord o menys, anàvem fent-nos idea del que tractaria aquesta assignatura.

Per finalitzar, el mestre ens va explicar un conte, que realment em va fer pensar. Estic acostumada a l'esplai on estic com a monitora a fer reflexions amb els infants d'aquest tipus, per ensenyar diferents valors, però aquesta lectura no l'havia escoltat mai, i crec que és molt convenient i fàcil d'entendre per als petits.

Aquí us deixo un link per poder llegir la lectura si us ve de gust. S'anomena l'aranya Yuví.