En Martí va arribar i ens va col·locar per grups, després ens va dir, penseu i escriviu una situació educativa que sigui molt concreta, era important saber l'edat, el tipus d'escola i la situació on es trobava l'escola. Després va intercanviar els papers entre els diferents grups de la classe i ens va donar a cada grup un tipus de dèficit. Al nostre grup li va tocar un infant amb ceguera que havia de realitzar una dissecció. Quan vam veure això realment vam pensar que era una situació molt difícil i vam trigar a posar-nos d'acord sobre què és el que podríem fer perquè aquest infant realitzés l'activitat igual que els seus companys, que és l'únic que teníem clar. Després de molt pensar vam decidir que amb l'ajuda dels companys l'alumne cec seria capaç també de poder tallar amb el bisturí i faríem que el material tingués diferents textures perquè l'alumne pogués a partir del tacte saber de quina part es tracta. Quan vam explicar al Martí el que faríem ens va explicar que a l'ONCE tenen recursos per aquests infants, per tal que puguin realitzar les activitats igual que fan els seus companys i així no entorpir el seu aprenentatge.
Les dos sessions d'atenció a la diversitat m'han fet pensar sobre la importància que té treballar per poder ajudar a aquests infants i crear una inclusió total a les escoles on tots junts puguem aprendre.
En el transcurs d'aquesta sessió, els alumnes de sisè de Primària van realitzar les proves de competències bàsiques. Va ser tot un impacte quan vam arribar a classe i ens diu en Martí us heu de posar en situació d'examen i ens reparteix a cadascú de nosaltres uns fulls. Crec que tots vam pensar suspenem, no ens hem preparat res, però al girar el paper vam veure que consistia en una part de la prova de competències bàsiques de castellà i en una de matemàtiques.
A la següent sessió vam parlar sobre l'avaluació i vam conèixer que segons el moment, l'abast, la finalitat, els agents i els referents podem trobar diferents tipus d'avaluació. A classe es va crear un debat sobre si creiem que l'avaluació és necessària o no. Personalment, crec que sí que ho és, perquè a partir de l'avaluació el smestre ha de ser capaç d'observar si les propostes pedagògiques, la metodologia, les activitats que realitza amb els seus infants són adequades i estan sent beneficioses per als seus alumnes. També podrà observar si l'alumne està evolucionant en el seu aprenentatge o no i si està assolint els coneixements que s'havia proposat o no. El problema és que durant tota la nostra vida acadèmica l'experiència que tenim amb l'avaluació no és molt positiva, ens han avaluat a tots de la mateixa forma i potser és l'adequada per a uns i per altres no. L'avaluació és un recurs molt beneficiós per al mestre però hem de trobar el punt de fer que també sigui beneficiós i positiu per als nostres alumnes.
Per últim, vam parlar sobre de quina forma podem aprendre més. Personalment pensava que mirant era com més apreníem, ja que de petits ho aprenem gairebé tots per imitació, la següent forma creia que era dient i fent, ja que si tu ets capaç d'explicar un concepte, és perquè aquest concepte o tens molt interioritzat. Segons Edgar Dale, la forma més eficaç i més productiva d'aprendre és dient i fent. Aquest autor va fer una llista amb les millors formes d'aprenentatge i és el que podem veure a la piràmide de la fotografia.
