Les sensacions de les classes de planificació s'acaben amb l'atenció a la diversitat!

Les dues últimes classes després de realitzar les exposicions les vam dedicar a l'atenció a la diversitat.

En Martí va arribar i ens va col·locar per grups, després ens va dir, penseu i escriviu una situació educativa que sigui molt concreta, era important saber l'edat, el tipus d'escola i la situació on es trobava l'escola.  Després va intercanviar els papers entre els diferents grups de la classe i ens va donar a cada grup un tipus de dèficit. Al nostre grup li va tocar un infant amb ceguera que havia de realitzar una dissecció. Quan vam veure això realment vam pensar que era una situació molt difícil i vam trigar a posar-nos d'acord sobre què és el que podríem fer perquè aquest infant realitzés l'activitat igual que els seus companys, que és l'únic que teníem clar. Després de molt pensar vam decidir que amb l'ajuda dels companys l'alumne cec seria capaç també de poder tallar amb el bisturí i faríem que el material tingués diferents textures perquè l'alumne pogués a partir del tacte saber de quina part es tracta. Quan vam explicar al Martí el que faríem ens va explicar que a l'ONCE tenen recursos per aquests infants, per tal que puguin realitzar les activitats igual que fan els seus companys i així no entorpir el seu aprenentatge.

Les dos sessions d'atenció a la diversitat m'han fet pensar sobre la importància que té treballar per poder ajudar a aquests infants i crear una inclusió total a les escoles on tots junts puguem aprendre.

                             

Exposem què hem vist a les visites a les escoles!

                               

En aquestes sessions cada grup ha fet una exposició sobre el que ha vist a les escoles que ha visitat. És un dels treballs de tot el semestre que més m'ha agradat, ja que  anar a una escola, visitar els seus espais, poder parlar amb els mestres, fer les preguntes que et semblen interessants per treure't aquesta curiositat i sentir-te una miqueta més mestra et motiva a seguir estudiant per al que vols que sigui el teu futur.

Cadascuna de les exposicions dels meus companys tenia una part interessant, he pogut conèixer escoles que no sabia que existien, i veure a travès dels companys com treballen en cadascuna d'elles.

Únicament coneixia com es treballava a l'escola dels Salesians, que és la que el meu grup ha visitat i on treballo, i poder escoltar les exposicions dels meus companys m'ha fet obrir els ulls i veure coses que no m'agraden gens de la metodologia d'aquest centre.

Arribo a una conclusió després de les sessions d'exposicions i és que m'encantaria treballar a una escola pública, on realment no es disposa de tots els recursos que pot haver en una escola privada o concertada. Va haver-hi una de les escoles que no recordo quin era el seu nom que reflectia molt bé l'idea que he donat anteriorment, amb materials que tenien a l'escola van crear una pissarra de retoladors on els infants podien escriure i esborrar, sense la necessitat de comprar una pissarra de veritat que hagués suposat una pèrdua de recursos econòmics important, i aquesta escola pública no els tenia.

A més a més, la metodologia de les escoles públiques m'agrada molt més que les concertades, però malauradament crec que tenim més possibilitats, tal  com estan les coses actualment, de treballar en una escola privada o concertada que a una escola pública.

                                                               

Finalment, m'agradaria explicar com va ser l'exposició del nostre grup. Com ja he dit anteriorment vam visitar l'escola dels Salesians de Badalona i per realitzar l'exposició davant dels nostres companys vam decidir fer petites gravacions a cadascuna de les classes que vam visitar per poder veure de forma més clara les diferències entre unes i altres. També vam decidir fer una mica més divertida la part de visitar cadascun dels espais compartits. Espero, realment que aquesta forma de fer l'exposició hagi agradat al mestre i no cregui que era simplement per parlar menys a l'exposició, perquè aquesta no era la nostra idea.

Com es creen les unitats didàctiques?

                                         

Per poder entendre com es fa una activitat didàctica i realitzar l'activitat que ens va proposar en Martí vam fer servir dues sessions.

Tant a la primera com a la segona sessió vaig haver de marxar abans, però els companys de grup em van posar al dia de què havíem de fer. El fet d'haver fet el cicle d'Educació Infantil em va ajudar una mica per poder fer la unitat didàctica el primer dia, perquè ja sabia més o menys per sobre de què anava, però igualment va ser una tasca difícil de realitzar perquè no recordava tots els punts que calien. A la següent sessió en Martí va repartir a cada grup una de les fitxes que vam omplir amb les unitats didàctiques de cada grup i vam haver de corregir els errors que creiem que havia comès l'altre grup. Va ser una tasca difícil i a la vegada em va agradar perquè ens va posar a la pell del mestre quan ha de corregir, encara que nosaltres encara no sabíem del tot com es feia una unitat didàctica de qualitat.

En el vídeo podem veure una unitat didàctica sobre el colpbol.

Una nova forma d'avaluar, la rúbrica!

                                         

Les rúbriques són una nova forma d'avaluació a la qual l'alumne és partícip del seu procès evaluatiu. Com podem veure a la imatge anterior, la rúbrica està composta per una sèrie de criteris evaluatius i per una puntuació que va des del fluix fins a l'excel·lent. Cal dir que hi ha diferents tipus de rúbriques i jo explicaré la que trobem a la fotografia. A cada puntuació s'explica quins són els criteris que s'han d'aconseguir per tenir aquesta puntuació.

Com es pot construir una rúbrica? A part de semblar-me important perquè els alumnes poden forma part de la seva avaluació, em sembla molt adequada perquè es pot fer per grups, els alumnes creen la seva pròpia rúbrica i després la posen en comú, decidint entre tota la classe amb quin tipus de rúbrica es queden.

Alguns dels factors que em semblen importants per avaluar mitjançant la rúbrica és que l'infant sempre que estigui fent qualsevol treball sap el que ha de fer per tenir la puntuació que desitja, sap què és el que està aprenent, el que està treballant i pot regular individualment el seu treball.

Però si es fa a la classe amb els alumnes, cal tenir clar que no és un procès fàcil de fer. Quan en Martí ens va dir que havíem de crear una entre tots per avaluar les nostres exposicions vam pensar que seria fàcil, però al començar no sabíem per on agafar-ho. A poc a poc entre el grup vam poder definir quins eren els nostres criteris i entre tots vam poder crear la rúbrica. Finalment, a partir de les rúbriques de cada grup vam poder fer una rúbrica conjunta.  Per tant, penso que si per nosaltres va ser difícil, quan el mestre ho expliqui als seus alumnes ha de ser pacient i explicar el procés de forma molt clara per aconseguir que es pugui crear una rúbrica que sigui adequada.

Al vídeo podem veure un programa d'internet amb el qual podem crear la nostra pròpia rúbrica.

Les competències bàsiques.

                                             

A la imatge anterior podem veure competències que han de tenir assolides els alumnes quan acaben la Primària. Com podem veure són saber, saber fer, saber ser i saber conviure. He escollit aquesta imatge perquè em sembla molt representativa, com un puzle no poden anar una sense l'altra perquè sinó no podríem dir que l'infant sigui realment competent.

 En el transcurs d'aquesta sessió, els alumnes de sisè de Primària van realitzar les proves de competències bàsiques. Va ser tot un impacte quan vam arribar a classe i ens diu en Martí us heu de posar en situació d'examen i ens reparteix a cadascú de nosaltres uns fulls. Crec que tots vam pensar suspenem, no ens hem preparat res, però al girar el paper vam veure que consistia en una part de la prova de competències bàsiques de castellà i en una de matemàtiques.

Però per què serveix fer la prova de competències bàsiques?  Aquestes, serveixen per saber quin és el nivell dels estudiants de primària abans d'entrar a l'educació secundària , encara que també per saber el nivell que hi ha a cada escola tal  com s'explica al reportatge anterior. M'ha semblat interessant poder  veure què és el que pensen alguns alumnes d'aquestes proves.

En una altra sessió vam analitzar alguns materials didàctics. El meu llibre era de fa uns 5 anys i realment quan l'he comparat amb el d'una companya que era de quan nosaltres anàvem a l'escola no hi havia per on agafar-ho. Les imatges d'aquest últim, les explicacions dels conceptes, les activitats, la distribució entre imatges, activitats i continguts no m'han semblat gens adequades. Crec que realment s'ha evolucionat i ells llibres són molt més adequats actualment, però crec que s'ha de continuar investigant i modificant perquè tot el material didàctic que s'utilitzi sigui el més beneficiós.

Comparació entre el currículum i el text de M.C.Davini

En aquesta sessió vam haver-nos de posar en grups i comparar la visió que donava el currículum i la visió que donava el text de M.C.Davini. Exactament el que havíem de comparar era si els objectius es feien a partir dels continguts o els continguts a partir dels objectius.

Després de posar en comú dins del grup la reflexió individual que fèiem vam arribar a la conclusió que el currículum explica que a partir dels objectius es fan els continguts, mentre que al text que vam llegir, a partir dels continguts es feien els objectius. També es parlava sobre la seqüenciació dels continguts, la temporització i altres factors que determinen un bon procés d'ensenyament-aprenentatge.

Una altra de les coses que em van fer pensar en aquesta sessió va ser que quan diem el nom d'alguna persona important sempre pensem en un home i realment és veritat i crec que hauríem de lluitar per canviar aquesta visió. És el cas de l'autora d'aquest text, M.C. Davini, al llegir aquest nom et ve al cap un home però realment és una dona que es diu Maria Cristina Davini.

A la següent sessió vam parlar sobre l'avaluació i vam conèixer que segons el moment, l'abast, la finalitat, els agents i els referents podem trobar diferents tipus d'avaluació.  A classe es va crear un debat sobre si creiem que l'avaluació és necessària o no. Personalment, crec que sí que ho és, perquè a partir de l'avaluació el smestre ha de ser capaç d'observar si les propostes pedagògiques, la metodologia, les activitats que realitza amb els seus infants són adequades i estan sent beneficioses per als seus alumnes. També podrà observar si l'alumne està evolucionant en el seu aprenentatge o no i si està assolint els coneixements que s'havia proposat o no. El problema és que durant tota la nostra vida acadèmica l'experiència que tenim amb l'avaluació no és molt positiva, ens han avaluat a tots de la mateixa forma i potser és l'adequada per a uns i per altres no. L'avaluació és un recurs molt beneficiós per al mestre però hem de trobar el punt de fer que també sigui beneficiós i positiu per als nostres alumnes.

Per últim, vam parlar sobre de quina forma podem aprendre més. Personalment pensava que mirant era com més apreníem, ja que de petits ho aprenem gairebé tots per imitació, la següent forma creia que era dient i fent, ja que si tu ets capaç d'explicar un concepte, és perquè aquest concepte o tens molt interioritzat. Segons Edgar Dale, la forma més eficaç i més productiva d'aprendre és dient i fent. Aquest autor va fer una llista amb les millors formes d'aprenentatge i és el que podem veure a la piràmide de la fotografia.

En conclusió, si sabem que la forma més eficaç d'aprendre és dient i fent, cal que canviem la metodologia de fer les classes i posem en pràctica aquestes formes de fer, ja que així l'aprenentatge dels nostres alumnes serà molt més significatiu.

Com es pot avaluar?

                                             

Hem estat parlant sobre el currículum, sobre els objectius, les competències, les àrees curriculars, els nivells de concreció. És a dir sobre el què, el quan i el com ensenyar.  Ara toca saber com i quan avaluar.

Com sabem els mestres què hem d'avaluar? Els mestres hem de tenir uns criteris a l'hora d'avaluar per saber si els nostres alumnes han assolit els objectius i els continguts que ens havíem proposat al començar el procés d'ensenyament-aprenentatge.

L'avaluació que es duu a terme actualment a la majoria de centres és la més adequada? Jo considero que no ho és. Hem d'afavorir que els nostres alumnes facin uns aprenentatges significatius, ens hem d'oblidar de l'ensenyament tradicional on el tipus d'avaluació que es fa  fomenta la memorització de continguts, on arribes a l'examen i expliques tot el que has memoritzat però realment no has fet un aprenentatge funcional.

Per això, crec que hauríem d'intentar buscar nous mètodes d'avaluació, ja sigui fent treballs en grup o individuals, realitzant exposicions, fent projectes, és a dir realitzant exercicis que motivin als alumnes i ens ajudin als mestres a poder avaluar els seus coneixements.

Un últim aspecte que m'agradaria explicar de l'avaluació és que el mestre hauria de tenir en compte com està emocionalment l'alumne en el moment que l'està avaluant, ha de respectar els sentiments que té l'alumne respecte a l'aprenentatge i fer que aquests siguin els més positius possibles. Espero que com a futurs mestres no oblidem les nostres paraules quan hi ha algun mestre que no ens ajuda o no respecta els nostres sentiments i ajudem sempre que puguem als nostres alumnes.